El PP està tocat però no mort; el PSOE molt viu

El PP passa per un dels seus pitjors moments, comparable a la primera derrota de Rajoy al 2004, propiciada per l’atemptat islamista de l’11-M i sobretot per la mala gestió d’Aznar de la massacre i de la guerra d’Iraq.

El partit que va guanyar les darreres eleccions està tocat. Ja ho estava fa unes setmanes i així ho deien les enquestes. La sentència de Gürtel no ha fet res més que fer sagnar la ferida que la corrupció li va obrir fa més de deu anys, encara que sembla que fins ara no s’havia infectat. Ha estat necessari passar obligatòriament per quiròfan i demanar la baixa.

Malgrat açò, no sembla que el PP estigui tocat de mort. Li acabaran donant l’alta. Açò sí, abans haurà de fer una renovació, a la seva manera i possiblement sense primàries i tancant files amb un únic equip. Sona Feijóo. Veurem.

Si el PP no està enfonsat del tot es gràcies a l’habilitat de Sánchez, conscient que el que més li convé pel seu futur és retornar al bipartidisme (en que el PSOE es sent còmode) i desinflar les expectatives de Ciutadans. El partit taronja va quedar desdibuixat amb la moció de censura. I ara, amb el nou Govern socialista, amb un perfil tècnic que hagués firmat el propi Rivera, ha quedat més en fora de joc. I de pas Sánchez ha aconseguit noquejar a Podemos, el seu rival per l’esquerra.

Rajoy sabia que convocar eleccions aquest mateix any era un suïcidi pel PP. Va preferir que governés al PSOE, a que uns nous comicis portessin a Ciutadans al poder, on ja no hi hagués hagut res a fer i el PP hagués acabat com UPyD. Ara, malgrat la crisis que pateix, té un o dos anys per recuperar-se, renovar-se, agafar alè en les municipals i autonòmiques (front a un Ciutadans amb una feble estructura local, al contrari que el PP) i donar batalla.

El PSOE està més fort que mai, malgrat la seva feblesa parlamentària. Pot recuperar terreny a esquerra i centre, dividir en dos a la dreta i aspirar a ser la primera força política. Ho té difícil, però qui sap. El que està clar, és que el bipartidisme no sols no ha mort, sinó que està més viu que mai.

Leave a Reply