Els patis de la discòrdia

Fa prop de tres anys que Ciutadella dóna voltes, cercant la fórmula impossible per compaginar el descans dels vesins amb la reobertura dels patis interiors dels bars del centre.

Quan semblava que ja estava resolt, que s’havia trobat el millor equilibri (és a dir aquell que no satisfà a cap de les dues parts enfrontades) i que era qüestió de setmanes que es tornessin a obrir les terrasses, torna a planejar la incertesa.

No és segur que hi hagi els vots necessaris per aprovar al pròxim ple la modificació puntual del Pla Especial del Centre Històric, que permetria els patis interiors. Només hi ha garantits 7 dels 21 vots, els del PSOE y GxC. L’altra cama del tripartit, el PSM, diu que votarà en contra (malgrat ser un dels impulsors del canvi normatiu), perquè creu que el tema s’hauria de haver plantejat amb la revisió del Pla General, i no amb un canvi puntual.

Si el PSM no fa anques enrere (que està per veure), la pilota estarà sobre la teulada del PP, que haurà de decidir a quina part del equip de govern ajuda: si permet els patis interiors, com ha defensat sempre i com vol el PSOE i GxC; o bé fa la pinça amb el PSM, i bloqueja les terrasses.

Permetre els patis interiors als bars del centre històric de Ciutadella està en mans del PSM i del PP.

Si al final per una cosa o per altra, no s’acaba aprovant, la responsabilitat d’aquests desgavell serà compartida, però el qui té més a perdre és el PSM, que és el qui governa.

Ara bé, el PP també tindrà la seva part de responsabilitat. Bàsicament perquè fou el qui el 1999 (juntament amb el PSOE) va aprovar aquesta normativa que ara no agrada gens, i no haurà posat res de la seva banda per esmenar aquella decisió.

Pot passar qualsevol cosa. També que el PSM, que no veu amb gaire bons ulls els patis, voti a favor, i que el PP, que sempre ha fet costat als restauradors, ho faci en contra. Coses més estranyes s’han vist en política. Però el més surrealista de tot seria que després de prop de tres anys de reunions, informes i més informes es decidís que tot el que s’ha fet fins ara no serveix per res, i que queda així com està.

Leave a Reply