Archive for abril, 2017

El amiguismo corrupto en el PP de Madrid

martes, abril 25th, 2017

La operación Lezo, que investiga el desfalco en la empresa pública Canal de Isabel II y que ha llevado a la cárcel al presidente de la Comunidad de Madrid, Ignacio González está demostrando que la corrupción no es una cosa ni de uno ni de dos. Tienen que estar implicados decenas de personas, desde políticos del más alto nivel, de segunda fila, empresarios, funcionarios e incluso periodistas y medios de comunicación.

No solo están los que roban sino también los que lo ocultan o intentan proteger a los corruptos. A estas alturas creo que ha quedado en evidencia que altos cargos del Gobierno se han dedicado a ello. Este martes se ha sabido que el propio ministro de Justicia (sí, el de Justicia) enviaba ánimos a González, cuando este ya estaba imputado. El lunes se desveló que el número dos de Interior mantuvo un encuentro con el hermano del expresidente de Madrid, un día después de que éste se enterara que los estaban investigando.Un día antes se descubrió que el fiscal jefe Anticorrupción se opuso a los registros de empresas vinculadas en la trama y de que González se alegró en su día de que nombraran a éste como jefe de los fiscales Anticorrupción.

Todo un despropósito. Situaciones que ya no extrañan, después del famoso mensaje que Rajoy envió a Bárcenas o el encuentro del entonces ministro de Interior, Jorge Fernández con Rato. Incluso la reina Letizia envió mensajes de ánimo a su amigo Javier López Madrid, implicado en el escándalo de las ‘tarjetas black’ y también detenido en la operación Lezo.

En el PP de Madrid, pese a que ha habido figuras valientes como Cifuentes, no se han querido dar cuenta de la gravedad de la situación y siguen hablando de manzanas podridas, en lugar de reconocer que el cesto apesta. Lo grave es que parte de esta corrupción la conocían los dirigentes del PP (entre ellos Rajoy y Aguirre), porque por un lado se había publicado en prensa y por el otro habían  llegado a sus manos pistas fiables que alertaban de estos supuestos delitos. Pero ni uno ni el otro se lo creyeron. Miraron a otro lado, mientras su amigo (presuntamente) robaba. Aguirre ya ha dimitido; Rajoy sigue mirando hacia otro lado.

Els patis de la discòrdia

miércoles, abril 12th, 2017

Fa prop de tres anys que Ciutadella dóna voltes, cercant la fórmula impossible per compaginar el descans dels vesins amb la reobertura dels patis interiors dels bars del centre.

Quan semblava que ja estava resolt, que s’havia trobat el millor equilibri (és a dir aquell que no satisfà a cap de les dues parts enfrontades) i que era qüestió de setmanes que es tornessin a obrir les terrasses, torna a planejar la incertesa.

No és segur que hi hagi els vots necessaris per aprovar al pròxim ple la modificació puntual del Pla Especial del Centre Històric, que permetria els patis interiors. Només hi ha garantits 7 dels 21 vots, els del PSOE y GxC. L’altra cama del tripartit, el PSM, diu que votarà en contra (malgrat ser un dels impulsors del canvi normatiu), perquè creu que el tema s’hauria de haver plantejat amb la revisió del Pla General, i no amb un canvi puntual.

Si el PSM no fa anques enrere (que està per veure), la pilota estarà sobre la teulada del PP, que haurà de decidir a quina part del equip de govern ajuda: si permet els patis interiors, com ha defensat sempre i com vol el PSOE i GxC; o bé fa la pinça amb el PSM, i bloqueja les terrasses.

Permetre els patis interiors als bars del centre històric de Ciutadella està en mans del PSM i del PP.

Si al final per una cosa o per altra, no s’acaba aprovant, la responsabilitat d’aquests desgavell serà compartida, però el qui té més a perdre és el PSM, que és el qui governa.

Ara bé, el PP també tindrà la seva part de responsabilitat. Bàsicament perquè fou el qui el 1999 (juntament amb el PSOE) va aprovar aquesta normativa que ara no agrada gens, i no haurà posat res de la seva banda per esmenar aquella decisió.

Pot passar qualsevol cosa. També que el PSM, que no veu amb gaire bons ulls els patis, voti a favor, i que el PP, que sempre ha fet costat als restauradors, ho faci en contra. Coses més estranyes s’han vist en política. Però el més surrealista de tot seria que després de prop de tres anys de reunions, informes i més informes es decidís que tot el que s’ha fet fins ara no serveix per res, i que queda així com està.